Havia estat un dur dia de treball a les urgències de l’hospital. Només somiava en menjar alguna cosa i anar-me’n al llit a descansar. Farta com estava de veure gent en situacions límit. L’estrès se m’estava menjant crua. Poc abans d’arribar a casa, com si no n’hagués tingut prou de desgràcies, vaig veure el cos sense vida d’un gat enmig de la carretera. Horrorós! Quan ja finalment veia la meva casa en l’horitzó em va sobtar la presència en un descampat d’un gos conegut del veí que bordava sense parar davant la presència d’alguna cosa de color fosc, no identificada encara per mi, en mig de les herbes que poblaven tot el salvatge indret. Em vaig apropar i vaig descobrir que era un gatet petit, pràcticament recent nascut. No sabia quantes hores portava allà, però el seu estat no semblava molt bo. Cridava desesperadament, però amb veu dèbil, la seva mare. Em vaig esperar una bona estona, però no va aparèixer en cap moment. La imatge de la bèstia atropellada va venir a respondre els meus dubtes. Realment l’animal estava molt malament. Només entrar a casa el vaig situar dins d’una estoreta elèctrica. Vaig anar a comprar substitutius de llet materna i, bastant aigualida, li vaig donar com vaig poder. No era gens fàcil. L'existència de Vida, tal com vaig batejar-la podeu imaginar per què, estava en precari. Semblava morta, però el seu cor encara bategava. La lluita per viure de la gateta era notable. Jo la vaig ajudar tant com vaig poder. Amb molta paciència vaig aconseguir que remuntés el vol. Deu dies després va obrir els ulls. Quina satisfacció! I la vaig veure trepant per la caixa. Quina alegria! Anys després la satisfacció encara dura quan me la veig fent dolenteries per la casa. Mai ha estat una gata absolutament normal. La seva mida és molt reduïda i té alguns problemes de salut que tirem endavant amb paciència. Però què més podem demanar d'una preciosa gata com Vida que pràcticament va tornar de la mort?
JMPP (16-6-2012)
Comentarios
Publicar un comentario