TRIST CONSOL - INTRODUCCIÓ (© JMPP 2012) [episodis al bloc MACROLITERATURA JMPP]

Tinc un mal de cap horrorós. M'agafa sovint, però no vull prendre'm res. He decidit que seré forta i resistiré estoicament tot el que em vingui a la vida, per dur i contundent que sigui. No sóc feliç, tot i que sovint m'auto-enganyo pensant que sóc una dona afortunada perquè tinc un marit que aparentment m'estima i uns fills que omplen totes les expectatives d'una dona i mare. Mentida! Els millors anys de la meva vida s'han cremat dins les quatre parets d'una casa ofegosa, fent feines monòtones, feixugues i, sobretot, depriments.

      Tothom deia que era una noia molt intel·ligent. Vaig estudiar Filologia Catalana amb una gran il·lusió. Potser per això, vaig presentar unes notes brillants al final de la carrera. Pocs mesos després de recollir-les, però, la meva vida va canviar completament. Va néixer la meva primera filla, Carla. Va ser un moment irrepetible i meravellós, però va comportar que hagués de renunciar a una oferta de treball que m'havia arribar des de la mateix Universitat on havia estudiat. I és que no sols tenia l'impediment propi d'una mare que ha de tenir cura d'un ésser fràgil i desvalgut, sinó que, a més, es va sumar el fet que vaig haver d'abandonar Catalunya per unir-me al meu marit que era nascut i vivia en terres d'Alacant. Aquest era el pacte: en acabar els estudis a Barcelona, m'uniria a ell i viuríem a la seva terra donat que Pau tenia una bona feina, mentre que jo no tenia, encara, ni ofici ni benefici.
       Avui, per fi, després de rumiar-m'ho molt m'he decidit a seure davant l'ordinador i explicar la meva història. Una història vulgar i segurament sense cap interès. Una història que possiblement no llegirà mai ningú, però almenys em servirà per desfogar-me. Trist consol, però ho necessito.

                                       --[► CONTINUA A MACROLITERATURA JMPP