Em va mirar com mai ningú ho havia fet abans. Una mirada intensa
que em va desarmar des del primer instant. Els seus ulls verds maragda semblaven capaços de llegir el meu pensament. Vaig fer un tímid intent d’apartar la mirada, però de seguit una força estranya em va impel·lir de nou a creuar la meva vista amb la seva. Seguia allà, quiet com una figura inanimada, però lluny d’això la seva vida era molt intensa, com es podia llegir fàcilment dins de les seves pupil·les engrandides per la foscor d’un capvespre ennuvolat. Em vaig enamorar d’aquells ulls, d’aquella mirada intensa, d’aquella vida captivadora, promesa certa d’una humil felicitat.
Comentarios
Publicar un comentario