 |
| ROCK- |
Vaig sortir amb la pistola reglamentària del cos disposat a acabar amb aquell gos del veí que no em deixava dormir. La meva paciència s’havia acabat! Li havia dit ben clar al seu maleït amo que si seguia molestant-me actuaria en conseqüència. Odiós animal! Era una bèstia totalment insuportable que des que havia arribat al barri no havia fet altra cosa que fer-me la vida impossible. Jo personalment volia acabar amb tot allò. M’era igual si em denunciava. Estava tan enfurit que ni res ni ningú m’aturaria. Ja me les arreglaria per justificar-ho d’alguna manera, com ara la defensa pròpia. Un cop mort faria veure que m’havia volgut atacar i a l’infern amb aquella bèstia immunda.
Quan estava a punt d’encanonar-lo, i a pocs segons de prémer el gallet, va aparèixer el meu veí i es va interposar entre nosaltres. Reconec que estava tan enfurit que hauria pogut fer un disbarat, però afortunadament em vaig frenar a temps i ni l’animal ni l’home van prendre mal. La reacció de Pau, el veí, va ser del tot inesperada ja que em va donar tota la raó i fins va entendre que pensés de treure-li la vida a l’animal. Em va convidar a entrar a la seva casa i vàrem iniciar una conversa sorprenent.
-Comprenc perfectament que estigui molest amb Rock. Sí, es passa el dia molt nerviós i pràcticament no para de bordar mai. Per mi que ho fa fins dormint! També jo he tingut mals pensaments, però coneixent la seva desgraciada història no tinc altre sentiment que la compassió cap a ell. Estic fent tot el possible perquè es tranquil·litzi, però m’està resultant molt difícil.
-Desgraciada història? A què es refereix?
-Jutgi-ho vostè mateix. Rock és un gos molt infeliç. No ha superat encara una circumstància molt dramàtica. Una circumstància que si li passés a vostè segurament que li costaria de seguir vivint. No bordaria, però les llàgrimes, interiors o exteriors, li brotarien sense parar. Ell no pot plorar per manifestar la seva pena. Ho fa com la seva natura li permet de fer-ho.
-Parli home, parli. Què li va passar de tan terrible?
-Rock vivia en una família que va patir una gran desgràcia. De la nit al dia tot el seu món es va esfondrar. Del somriure d’uns infants de pocs anys acompanyant-lo en jocs sense fi, a la buidor i el no res d’una habitació silenciosa. De les plaents jornades acompanyant la família en excursions per la serralada del Montseny a l’ostracisme i la soledat d’una gàbia perduda enmig de moltes altres en una gossera pudenta. Del cel a l’infern en un obrir i tancar d’ulls. La família a la qual va arribar amb pocs mesos i amb la qual s’ha fet el que és, ja no existeix. Un camió descontrolat en una nit de pluja va acabar amb unes vides innocents. Unes vides per les quals plora Rock sense parar.
-Estic impressionat! Perdoni la meva reacció absolutament desassenyada fruit de la meva estupidesa. No tinc paraules. Sento profundament el que li passa a aquest animal fidel i sensible. M’agradaria ajudar-lo.
-Sap, la família trencada en aquella nit també era la meva. També jo ploro, encara que en silenci. Li estic buscant una casa. Malauradament, per la meva professió no puc fer-me càrrec d’aquest ésser desvalgut.
-No pateixi! Jo m’ocuparé d’ell. Tinc espai suficient i la resta de la família l’acollirà amb els braços oberts. Segur que mai serem com la seva primera família, però lluitarem per aconseguir la seva estimació i que li torni l’alegria.
Amb la pistola ben enfundada vaig apropar-me a Rock. Va callar i em va mirar amb uns ulls tenyits d’una profunda tristor. El vaig agafar per la corretja i poc després ja érem a casa. Les meves dues filles petites van tenir l’alegria de la seva vida.
No va resultar fàcil que respongués als nostres estímuls, però a poc a poc va començar a familiaritzar-se amb la seva nova família i va iniciar un canvi en la seva actitud, en sentit positiu. Mesos després, la seva mirada encara mostra algun símptoma d’enyor, però ha desaparegut tot rastre de desesperació. Quina lliçó més grandiosa ens ha donat aquest animal. La lliçó d’un animal noble que ens ha ennoblit a tots.
Comentarios
Publicar un comentario