La Laia, una bonica i dolça nena osonenca que estava a punt de fer nou anys, intuïa que la celebració del seu proper aniversari, en l’últim sospir del mes d’agost, seria especial. La impaciència que ens caracteritza en aquesta tendra i rica edat la portava a intentar d’esbrinar si la intuïció era certa, però la seva mare va lluitar per tots els mitjans perquè la sorpresa, que efectivament li reservava, fos donada en el moment oportú, que no era altre que el dia del seu aniversari.
La Yolanda, la mare de la Laia, estima profundament, com no podria ser d’altra manera, aquella petita doneta. Era conscient que el regal que li havia preparat la faria molt feliç. La situació personal de les dues havia estat molt complicada en els darrers temps. Tan moralment com física. Mereixien absolutament trobar un moment de felicitat intensa, i aquella mare orgullosa ho va preparar tot amb l’amor i la dedicació que s’afronta qualsevol empresa que busca trobar la felicitat de les persones més estimades.
Finalment va arribar el dia assenyalat amb el roig intens de l’amor, en el preuat calendari personal de la Yolanda. Com sempre, no va poder evitar de tirar la vista enrere i repassar aquell moment sublim en què va veure la Laia per primer cop. Inevitablement, les llàgrimes es varen presentar a la seva cita habitual en uns ulls que encara tenien impresa la imatge del nadó més bell del món, sens dubte el seu.
La Laia es va llevar aquell dia més nerviosa que de costum. La fortuna d’haver nascut en aquell mes calorós i de no haver d’anar a col·legi li permetia de gaudir d’uns aniversaris viscuts intensament. Aquest no sols no seria una excepció, sinó que clarament seria digne de memòria. I efectivament, va ser una jornada meravellosa que va gaudir amb gran joia al costat d’una mare que es va sentir intensament feliç.
L’aniversari es va acabar tenyint de negre. Feliçment negre, m’atreviria a dir, quan davant la mirada incrèdula, i alhora radiant d’alegria i de satisfacció, de l’homenatjada, va aparèixer la negror fascinant de Blacky. La Laia, amb la curiosa, per excepcional, blanca poteta del preciós animal presonera amb força de la seva petita mà, es va emocionar. La seva intuïció tampoc havia fallat aquest cop. La seva estimada mare li havia fet un regal meravellós.
El Blacky és un preciós gos mestís que l’infortuni va portar a quedar-se sol als quatre anys. Això, però, ja és història. Ja no solament no estarà mai més sense família, sinó que el seu patiment s’ha vist llargament compensat per l’intens afecte d’uns éssers humans amb majúscules capaços d’entregar-li tot el que ell més necessita i anhela per ser feliç: una llar acollidora, bon aliment, respecte, consideració, joc, alegria i, sobretot, grans dosis d’amor.
*Relat dedicat a la meva amiga Yolanda Torrent, en el dia del seu aniversari. També a la seva filla Laia i, és clar, al magnífic i entremaliat Blacky. Per molts anys als tres!
ESCOLTAR -► Norah Jones ->Little Broken Hearts LP (Full album with cue) ->
ESCOLTAR -► Norah Jones ->Little Broken Hearts LP (Full album with cue) ->
Comentarios
Publicar un comentario