PELS PÈLS 4 : 2. LA LLAVOR DE LA GENEROSITAT (© JMPP 2013) [BLOC MICROLITERATURA JMPP]

LEONARDO DA VINCI
"MADONNA AMB GAT"

    Leonardo da Vinci, el conegut artista florentí que va viure i brillar en l’època esplendorosa, per l’art i la cultura, del Renaixement, era un apassionat admirador dels gats. Seva era la famosa frase sobre aquests felins domèstics segons la qual fins el més petit dels gats és una obra d’art. No acabava pas aquí la passió d’aquest home, destacat en multitud de facetes tècniques i artístiques, pels animals. Se sap, per exemple, que acostumava a comprar ocells als mercats per després gaudir deixant-los volar en llibertat fora de la ciutat. La seva casa, a més, estava plena de gossos i de gats.

     El genial autor de l’arxifamosa Gioconda i del Sant Sopar, veia amb indignació el maltractament dels animal, el seu patiment innecessari i que se’ls llevés la vida brutalment. Fins va fer una premoció que, segles després, s’ha complert, només en una petita part, llastimosament. Deia Leonardo que “arribarà un dia que l’home veurà l’assassinat dels animals amb la mateixa mirada de total desaprovació amb la qual veu els assassinats d’humans”.

     Joan Roca, un modest, i pràcticament desconegut per al gran públic, pintor empordanès que viu a Barcelona, estima profundament els animals i ha dedicat la seva llarga i rica vida a pintar-los per permetre’ls de tenir una vida millor. Sí, bona part de les seves obres extraordinàries han servit per recaptar diners per les entitats de protecció dels nostres germans vulnerables. Potser no ha obert gàbies d’ocells després de pagar-ne el preu en un mercat, però sí que ha lluitat per la vida digna de tots els animals, des del més petit fins al més gran.

     Les pintures de Joan Roca pretenen reflectir l’extraordinària bellesa i perfecció a la qual es referia Leonardo, però no tan sols dels gats, sinó que la fa extensiva a tots els animals, malgrat que per l’ull humà, ple de prejudicis, uns tinguin més encant que els altres. I, per tant, amb una vara de mesurar-la realment feta a mida dels interessos humans, alguns animals semblen condemnats a viure en l’ostracisme i en el mal tracte constant en front d’altres que han esdevingut pràcticament, i afortunadament, és clar, vedets intocables. Pretén, en fi, mostrar el valor d’una vida que ningú té el dret a maltractar o a interrompre, sigui qui sigui el seu propietari. Coincideix amb el gran autor florentí en entendre que l’assassinat d’un animal equival a l’assassinat d’un ésser humà.

LEONARDO DA VINCI
"LA CONDUCTA DEL GAT"

     La extremada generositat de Joan, però, l’ha portat a una situació econòmica molt difícil i delicada. La seva feina constant i contínua ha fet molt de bé als animals desvalguts i als que els ajuden, però l’ha deixat amb molt pocs recursos econòmics. Es sent incapaç de fer front a un moment vital delicat, ara que l’edat comença a passar-li factura i que li impedeix de treballar amb la facilitat i la fecunditat amb què ho feia abans. La seva existència modesta, per tant, es veu amenaçada ja que tota la seva vida ha estat dedicada, amb cos i ànima a l’art i no sap, ni pot, fer res més que pintar. Els deutes no li permeten d’acabar de pagar la casa on viu. Ben aviat el banc executarà, fredament el seu desnonament. Anys i anys de vida en la casa que ha vist realitzar les seves magnes creacions quedaran enrere i, si algú no hi posa remei, ell mateix experimentarà aquella sensació d’oblit i d’abandonament que ell tan van lluitar per eradicar, en el cas dels animals.

     La generositat és una virtut que penetra amb facilitat dins del cor de les persones, arrela i dóna fruits magnífics que tard o d’hora tastarà qui va sembrar la llavor. Quan la infinitat d’amics del Joan van saber que l’home ho estava passant malament perquè s’havia buidat pels altres sense pensar en el seu futur, es va engendrar una excepcional onada de solidaritat de retorn cap al pintor. Aquella llavor que molts dels seus amics tenien dins dels seus cors generosos, va començar a donar fruits sorprenents.

     Amb pocs dies es va organitzar una enorme subhasta d’art amb les obres del Joan en el centre de l’acte solidari. Molts dels que havien comprat els seus quadres van cedir les seves obres per la subhasta. Alguns dels propietaris dels quadres, tanmateix, van tornar a comprar l’obra que ja posseïen a fi de no perdre aquella creació pictòrica estimada per ells.  Al final de la jornada, la recaptació va ser molt important, tot i que allunyada del deute contret amb l’entitat bancària. La sensació, per tant, era una mica agredolça. S’havia fet molt, però no suficient, malaguanyadament.

     En el moment dels agraïments, el Joan era un home absolutament emocionat que amb prou feines podia articular ni una paraula. Era tal la seva pregona satisfacció que va voler baixar de l’improvisat escenari a abraçar un a un a tots els que havien participat en aquella festa de la solidaritat ben entesa. Després d’aquell bany d’estimació, va tornar a pujar a la tarima i, darrere del faristol, va fer saber a tothom que volia seguir pintant, malgrat totes les dificultats. La gent, la majoria tan emocionats com ell mateix, van conèixer de la seva pròpia veu que acabava de realitzar la que ell considerava la seva millor obra. Volia donar-la a una marató de la televisió dedicada a malalties humanes.

     La novetat expressada pel pintor va sorprendre el públic de tal forma que es va desencadenar una segona onada de generositat amb ell, més profunda i sentida encara que la primera. Sense veure l’obra, es van aixecar un munt de mans oferint-se a comprar-li-la. La lluita per obtenir l’obra, de la qual només se’n tenia coneixement a través de les seves paraules, va ser ferotge. El preu que finalment es va pagar per ella va superar amb escreix les necessitats per acabar de cobrir el deute.

     La satisfacció final de tothom va representar un deliciós colofó a una jornada històrica dintre dels seus cors generosos emocionats. El comprador de l’última obra subhastada va acompanyar Joan fins a la que era, ara sí definitivament, la seva casa. La visió de la pintura va deixar l’home sense paraules. Tenia una realització sublim. En ella es veia un entorn natural de tardor molt bell amb dues figures vives al centre de la imatge envoltades dels colors típics d’aquesta esplendorosa estació. Els dos protagonistes del relat fixat en la pintura, cara a cara, es miraven amb ulls de profund respecte mentre celebraven una encaixada amigable en senyal d’estimació i reconeixement mutu entre espècies animals destinades a viure, algun dia, en pau i en harmonia. 

VEURE ► John Lennon - Give Peace A Chance (Original Video Tape) [HiQ]