PELS PÈLS 4: 11. BIMBA I DOBBY (© JMPP 2013) *

BIMBA I DOBBY

     Ara fa tres anys, la cita habitual de la família de la Menchu amb la festa per excel·lència del País Valencià, les Falles, va comportar per a ells alguna cosa més que l’emoció pròpia d’uns valencians orgullosos de la seua ciutat, i de la seua gent, davant de l’espectacle majestuós que són capaços de presentar al món any rere any. Sí, a nivell familiar també va ser un any inoblidable ja que va arribar un nou membre que d’immediat va ser acollit amb amor i dedicació. Un fet tan inesperat com extraordinari centrat en la figura d’una gateta blanca i negra, pràcticament a parts iguals, i amb una mena d’antifaç negre, incapaç d’ocultar l’esplendidesa dels seus encantadors, en el sentit més estricte de la paraula, ulls verd maragda

    La Bimba, com va ser anomenada, sempre ha estat una gateta molt espantadissa. De fet, si forma part de la seua família, de bon segur que és gràcies a la por, per altra banda molt comuna a animals tant sensibles com els gats. Fou el gran temor que li va provocar la “música” inacabable d’una mascletà ensordidora el que la va fer córrer,  justament cap on es trobava la família en plena passejada de rigor en aquells dies tan singulars i assenyalats per a tots els valencians de pro. Ada, una xiqueta llavors de molt pocs anys, filla de la Menchu, es va agenollar davant de la gata i la va rebre amb una gran dosi d’aquella tendresa especial que només els xiquets i les xiquetes són capaços d’entregar, amb generositat, a éssers que, als seus tendres ulls encara, es presenten com a gairebé màgics. Fou segurament aquesta delicadesa natural de la xiqueta la que va aconseguir de calmar l’animal i fer-li néixer un profund agraïment que ha perdurat fins avui.

BIMBA

     Tot estava disposat per a que davant del requeriment de la xiqueta, la Menchu, amb ànim expectant, donés un sí que, de fet, ja feia estona que mastegava nerviosament tot esperant l’oportuna pregunta. Fou el principi d’una relació plena d’aquell amor pur que neix espontàniament, creix i perdura, entre els humans i els seus germans peluts.

        La gateta es va adaptar molt bé, de seguit, a la família que l’havia generosament acollit i adoptat com un membre més. Bé, un membre més, però amb alguns privilegis només a l’alçada d’éssers especialment estimats i ben tractats degut, possiblement, al seu encant innat capaç d’obrir els cors humans com el més bell poema d’amor mai miolat per un de la seva espècie.

     Aquest regnat intensament viscut, i aprofitat, per la Bimba, però, va tenir fa un any un dur contratemps quan va veure arribar per la porta un individu de la seva espècie amb "dubtoses" intencions. Feta a la idea que a la reina no li fan falta imitadors de baixa estofa, no es va prendre gens bé la presència de Dobby, un gatet que també va ser adoptat per la família davant la dura situació en què vivia en una finca abandonada, a prop de la casa familiar.

DOBBY

    De la figura de Dobby destaca la seua blanca elegància tacada lleument de tons marrons, principalment damunt del cap, tot coronant uns bells ulls amb un iris suaument pintat de verd. El seu comportament, però, és bastant diferent de la tranquil·litat i pausa innates de la Bimba. La Menchu el qualifica amb una paraula reveladora de quin és el tarannà habitual del gatet. Segons la seua mama humana, el Dobby és un “cabroncete”. I és que molt sovint li busca les cosconelles a la Bimba. Una gata que, malgrat el seu aspecte sovint pacífic i relaxat, quan ha de treure a passejar el geni fins aconsegueix de sorprendre Dobby per la seua contundència.

     No és molt freqüent de trobar-los junts, però alhora es veu, es palpa, com entre els dos hi ha també una necessitat de saber que l’altre es present a la casa. Viu en ells, sens dubte, l’alegria íntima de conèixer que, com a espècie diferent a la nostra, tenen un igual molt a prop d’ells.  És, per tant, una companyia distant, però segura, que els fa sentir bé, malgrat que a vegades ho celebrin amb alguna trobada poc afortunada amb cop de pota extemporani o algun bufit, aparentment sense sentit, inclosos.

     Els animals aporten molt a les nostres vides, sens dubte. La generositat d’acollir-los es veu àmpliament recompensada per tot allò que ens retornen amb escreix. La Menchu i la seua família han entregat molt d’amor a dos éssers desvalguts i han rebut, a canvi, el millor pagament possible davant d’aquesta acció eixida directament del cor: l’agraïment i la fidelitat de dos éssers extraordinaris i únics, Bimba i Dobby.

* NARRACIÓ BASADA EN UNA HISTÒRIA REAL I DEDICADA A LA MENCHU, A LA SEVA FILLA ADA I, SOBRETOT, ÉS CLAR, A LA BIMBA I AL DOBBY.

ESCOLTAR ► The Police -> Synchronicity [(1983) Full Album]