Antònia Font - Viure Sense Tu / Camps de Maduixes / Wa Yeah!



Viure Sense Tu



Dolça besada, té gust de que s’acaba,
punt i principi de viure sense tu.

Jo no sabia que també me donaries
manuals de geografia,
cent dillunsos a un dibuix.

Jo què sabia d’alens que se trobaven,
de cabells que s’embullaven,
de mans i de perfums.

Dolça besada, té gust de que s’acaba,
punt i principi de viure sense tu.

Jo no sabia que en sa nit me tastaries,
eren gustos que nedaven
entre boques i racons.

Jo no sabia que després me mataria
sa teva mirada
que plora i diu que no.

I arriba un dia que sa vida és un teatre
que se diu felicitat,
primavera i trinaranjus
amb qui més has estimat,
te regal sa meva vida
i sense tu ja no me val.

I s’horabaixa la deixam passar i me mires
tan a prop que me fa mal,
que surt es sol i encara plou,
que t’estim massa i massa poc,
que no sé com ho hem d’arreglar,
que som amics, que som amants.

Dolça besada, té gust de que s’acaba,
punt i principi de viure sense tu.

Jo no sabia que també me donaries
manuals de geografia,
cent dillunsos a un dibuix.

Jo què sabia d’alens que se trobaven,
de cabells que s’embullaven,
de mans i de perfums.

Jo no sabia que en sa nit me tastaries,
eren gustos que nedaven
entre boques i racons.

Jo no sabia que després me mataria
sa teva mirada
que plora i diu que no.

I arriba un dia que sa vida és un teatre
que se diu felicitat,
primavera i trinaranjus
amb qui més has estimat,
te regal sa meva vida
i sense tu ja no me val.

I s’horabaixa la deixam passar i me mires
tan a prop que me fa mal,
que surt es sol i encara plou,
que t’estim massa i massa poc,
que no sé com ho hem d’arreglar,
que som amics, que som amants.

I arriba un dia que sa vida és un teatre
que se diu felicitat,
primavera i trinaranjus
amb qui més has estimat,
te regal sa meva vida
i sense tu ja no me val.

I s’horabaixa la deixam passar i me mires
tan a prop que me fa mal,
que surt es sol i encara plou,
que t’estim massa i massa poc,
que no sé com ho hem d’arreglar,
que som amics, que som amants.

Dolça besada, té gust de que s’acaba,
punt i principi de viure sense tu.
__

Camps de Maduixes



No fa falta que tanquis amb clau cada porta,
som un àgil i experimentat acròbata.
No fa falta que encara me vulguis fer caure,
vaig amb rodes, som es rei de ses capavallades.
No fa falta que ataquis amb tantes respostes,
tenc preguntes per copar quatre segles d'escorça.
I és inútil que apaguis ses teves faroles,
sé trobar-te davall quinze sostres de roba.
De vegades me passa que te mir
i platges amb cocos que suren
i fons de corall i jardins.
De vegades me passa que t'estim
i veig un dia que comença
dins un camp de maduixes.
De vegades me passa que nedam
dins una piscina que vessa
de flam i iogurt natural.
De vegades me passa que becam
damunt una estora de dàtils
i climes de països portàtils.
__

Wa Yeah!




Jo cant sa lluna i s´estrella, sa jungla i es bosc animat, 
es tren, es vaixell, s´avioneta i es teu submarí aquí aparcat. 
Jo cant es cafè i sa galeta quan dius "tu podries ser meu". 
Què sexi, què dolça i què freda, wa yeah! 

Sa zebra que passa un semàfor i com se desmunta un bidet, 
Cosmètics i Margaret Astor, ja se com s´escriu Juliette!!! 
Jo cant sa rosa i es cactus i moltes més coses també, 
Un llapis d´Ikea, un pistatxo, wa yeah! 

Què divertit lo que escric quan estic avorrit, 
Per exemple es teu cos, es jersei destenyit, 
Es carrer blanc de sol, 

Es meu cos a damunt (per exemple) es teu llit, 
De penombra i llençols amb es termo espenyat, 
Per exemple adormits. 

Jo cant sa lluna i s´estrella, sa jungla i es bosc animat, 
Es tren, es vaixell, s´avioneta i es teu submarí aquí aparcat. 
Jo cant sa fruita vermella i quan acabi riuré. 
Calàpets, nenúfars, princeses, wa yeah!

_



_


Comentarios