17. VIURE ENTRE RATES (IMMUNDES) / 17. VIVIR ENTRE RATAS (INMUNDAS)

 

[CAT]

En els vint-i-cinc anys que porto exercint la bonica, i sovint dura, professió de psicòleg, un dels casos més complicats que he hagut de tractar em va deixar forta petjada i sovint el poso com exemple de com algunes professions són certament perjudicials per a l’ésser humà, donat que el sotmeten a una pressió que acaba afectant la salut física més enllà de la mental.  

El primer que em va sobtar és que aquell home desinflat, no sols psicològicament, es negava a dir-me de què treballava. Sentia una gran vergonya al referir-se a com es guanyava la vida. Vaig entendre de seguit que si li feia tanta recança explicar-m’ho devia ser alguna feina deshonrosa. Vaig témer que fos alguna cosa il·legal. En aquest cas em podia veure  obligat a denunciar-lo, cosa que de cap manera em plaïa i, per això mateix, la primer pregunta important va anar per aquí.

 

-Per què sent tanta vergonya de dir-me a què es dedica?

-Miri, senyor psicòleg, no és grat explicar que un es passa el dia entre merda, brutícia, clavegueres, rates...

-Però algú ha de fer aquestes feines. Si tothom fos psicòleg o mestre o advocat no podríem viure. S’ha d’agrair que gent com vostè es sacrifiqui fent treballs necessaris per a la societat...

-Treballs necessaris per a la societat? Ha ha ha! Ara m’ha fet riure... Ha ha ha! No puc, no puc... Ha ha ha! Feia dies que no reia tant.

-Ja anem millor, doncs. No ha de sentir vergonya per fer feines que ningú vol fer...

-Que ningú vol fer? Ha ha ha! Quina gràcia! Ha ha ha! Ja em sento millor...  Vostè fa miracles! He fet bé de venir. Si la cua de gent que vol dedicar-se al que em dedico és llarguíssima...

-A fer de brossaire? A netejar clavegueres? A exterminar rates?

-Noooo, totes aquestes feines són nobles i honrades... Que va! Sóc polític, i tenia un bon càrrec que, per cert, acabo de perdre per culpa d’un gran fill de puta... El mataré!

 

[ESP]

 

En los veinticinco años que llevo ejerciendo la bonita, y a menudo dura, profesión de psicólogo, uno de los casos más complicados que he tenido que tratar me dejó tan profunda huella que a menudo lo pongo como ejemplo de cómo algunas profesiones son ciertamente perjudiciales para el ser humano, dado que le someten a una fuerte presión que acaba afectando a la salud física más allá de la mental.

Lo primero que me sorprendió es que aquel hombre deshinchado, no sólo psicológicamente, se negaba a decirme de qué trabajaba. Sentía una gran vergüenza al referirse a cómo se ganaba la vida. Entendí de inmediato que si sentía tanta aversión a  contármelo debía  ser algún trabajo deshonroso. Temí que fuera algo ilegal. En ese caso podía verme obligado a denunciarlo, cosa que de ninguna manera me placía y, por eso mismo, la primera pregunta importante intentó desvelar su gran secreto.

 

-¿Por qué siente tanta vergüenza de decirme a qué se dedica?

-Mire, señor psicólogo, no es grato explicar que uno se pasa el día entre mierda, suciedad, cloacas, ratas...

-Pero alguien debe hacer esos trabajos. Si todo el mundo fuera psicólogo o maestro o abogado no podríamos vivir. Hay que agradecer que gente como usted se sacrifique haciendo trabajos necesarios para la sociedad...

-¿Trabajos necesarios para la sociedad? ¡Ja ja ja! Ahora me ha hecho reír... ¡Ja ja ja! No puedo, no puedo... ¡Ja ja ja! Hacía días que no me reía tanto.

-Ya vamos mejor, pues. No debe sentir vergüenza por hacer trabajos que nadie quiere hacer...

-¿Que nadie quiere hacer? ¡Ja ja ja! ¡Qué gracia! ¡Ja ja ja! Ya me siento mejor... ¡Usted hace milagros! He hecho bien en venir. Si la cola de gente que quiere dedicarse a lo que yo me dedico es larguísima...

-¿A hacer de barrendero? ¿A limpiar cloacas? ¿A exterminar ratas?

-Noooo, todos estos trabajos son nobles y honradas... ¡Qué va! Soy político, y tenía un buen cargo que, por cierto, acabo de perder por culpa de un gran hijo de puta... ¡Lo voy a matar!

 


 

 Josep Maria Palaus Planes (2022)


JMP a AMAZON

Comentarios