2. EL FINAL D’UNA VIDA (DE MERDA) / 2. EL FINAL DE UNA VIDA (DE MIERDA)

 [CAT]


A l’arribar a casa em va estranyar sobremanera que el meu fill adolescent no estigués a la seva habitació, ni en cap altre part del petit pis que modestament habitàvem. En aquelles hores del vespre era habitual sentir-lo jugar a una mena de jocs infernals d’ordinador que el tenien pràcticament segrestat donat que els dedicava hores i hores de la seva vida certament malaprofitada de “nini” recalcitrant i aparentment irrecuperable.

En un augment galopant d’inquietud, no vaig tardar a descobrir una estranya nota que m’havia deixat sobre la taula del menjador. Ell no era molt d’escriure, i menys en paper. La seva lectura em va alamar fins al punt que vaig haver d’asseure’m perquè les cames m’estaven començant a fer figa. Un sentiment d’angoixa que paraula a paraula s’anava acusant de forma tan dura com insostenible.

“Mama, ja sé que he sigut una gran càrrega per a tu i el papa. Per això he decidit prendre una decisió dura però que per fi acabarà amb el vostre patiment. Sóc un inútil, ho sé. M’ho dieu cada dia i teniu tota la raó. Espero que comprengueu que per a mi tampoc era fàcil la meva vida de merda.   Ja no haureu de soportar més aquest fill gandul. Deixar aquesta vida serà terrible, però ho he de fer i per això m’he llançat de cap al Mercadona. Avui us preparo el sopar!”

 

Em vaig cagar en ell i fins vaig pensar de matar-lo (a petons).


[ESP]


Al llegar a casa me extrañó sobremanera que mi hijo adolescente no estuviera en su habitación, ni en ninguna otra parte del pequeño piso que modestamente habitábamos. En aquellas horas de la tarde era habitual oírle jugar a una especie de juegos infernales de ordenador que lo tenían prácticamente secuestrado dado que les dedicaba horas y horas de su vida ciertamente malograda de “nini” recalcitrante y aparentemente irrecuperable.

En un aumento galopante de inquietud, no tardé en descubrir una extraña nota que me había dejado sobre la mesa del comedor. Él no era mucho de escribir, y menos en papel. Su lectura me alarmó hasta el punto de que tuve que sentarme porque las piernas me estaban empezando a fallar. Un sentimiento de angustia que palabra a palabra se iba acusando de forma tan dura como insostenible.

“Mamá, ya sé que he sido una gran carga para ti y para papá. Por eso he decidido tomar una decisión dura pero que por fin acabará con vuestro sufrimiento. Soy un inútil, lo sé. Me lo decís todos los días y tenéis toda la razón. Espero que comprendáis que para mí tampoco era fácil mi vida de mierda. Ya no tendréis que soportar más a este hijo vago. Dejar esta vida será terrible, pero tengo que hacerlo y por eso me he lanzado de cabeza al Mercadona. ¡Hoy os preparo la cena!”

 Me cagué en él y hasta pensé en matarlo (a besos).


Josep Maria Palaus Planes (2022)




JMP a AMAZON

Comentarios