Estava davant d’un paper esperant que vingués
la inspiració i la que va arribar per la porta va ser la meva sogra amb tota la
seva gran “humanitat” i “simpatia” habituals.
-Ja
tornes el perdre el temps escrivint “burrades” sense sentit que no interessen a
ningú... Apa, espavila i guanyat la vida com els homes. En què estaria pensant
la meva filla quan es va casar amb tu? Tota la vida esforçant-me per ella
perquè tingués un futur brillant i va i es casa amb un pelacanyes com tu... Què
desagraïda és a vegades la maternitat!
-No
plori senyora Pepita, no plori! Aquesta vegada sí que triomfaré, li ho prometo.
Em fa falta una bona idea i després tot seran flors i violes...
-Flors
i violes les que posareu aviat a la meva tomba amb els disgustos que em
doneu... I com es titularà el llibre
aquest que et farà ric i famós?
-Bé,
encara l’estic elaborant però quelcom semblant a Com matar la
sogra i que sembli un accident.
-Collons!
No serà autobiogràfic, no?
-No,
dona noooo... És broma. Si jo a la meva
sogra la tinc en un pedestal i l’estimo a morir, mai millor dit! Què faria
sense vostè? Si de fet em vaig casar amb la seva filla per tenir-la a prop. Jo
en realitat em volia casar amb vostè, però com que ja estava maridada.
-Nen, no diguis més bestieses. Ets un pocasolta
de “cuidado”!
I en aquell precís moment em vaig llançar sobre
la sogra i li vaig propinar una abraçada apassionada que la va deixar
paralitzada, mentre casualment entraven al menjador la meva dona acompanyada
del seu pare.
-Què
representa tot això mama? Pere?
-El
teu marit ha perdut el cap del tot, si mai n’ha tingut. Primer em volia matar i
ara diu que està bojament enamorat de mi... Està de frenopàtic!
No vaig poder evitar esclatar en un gran
somriure mentre els intentava aclarir la confusió mental que tots portaven.
-Ha
ha ha! Quina bona representació! Gràcies a tots ja m’ha tornat la inspiració
perduda. Una escena meravellosa per començar la meva nova novel·la...
Allelluia!
-Ai
filla meva, el teu marit és un sòmines! Com t’hi vas poder casar?
-No,
si a mi m’agradava el seu pare, que era el que tenia possibles, però com que ja
estava casat... Ha ha ha!
-Com
sou! “Tal para cual”!
Ⓒ Josep Maria Palaus Planes (2022)
Comentarios
Publicar un comentario