Estava decidit, tot i que molts, entre ells el
meu millor amic, em deien que era una barbaritat.
-
I si partiu peres? Què faràs llavors amb un tatuatge dedicat a l’Esther?
-Primera,
no partirem peres ni pomes ni cap fruita perquè no som molt de vida sana... Ha
ha ha! I segon, en aquest hipotètic i
rebuscat cas, impossible de donar-se, simplement aniria preguntant a les noies
com es diuen abans d’intentar iniciar una relació. I quan trobés una altra
Esther: “Estudies o treballes?” Així de fàcil!
Ha ha ha!
-Estàs
ben sonat! Com no deixis de fumar porros faràs algun disbarat.
-I
tu deixa de menjar peres i passa’t al costat fosc de la vida com jo... Ha ha
ha! Veuràs el món d’un altre color...
-Sí,
negre... Ha ha ha!
-Ha
ha ha!
Finalment va arribar el gran dia que havia de
marcar un abans i un després en la nostra relació d’amor insana. Feia just un
mes que ens coneixíem i vam celebrar el nostre gran amor, com a fans acèrrims
de la “maria”, amb una mica d’herba de la pitjor qualitat. La veritat és que
vam acabar més col·locats que mai. La nostra felicitat estava en el pic més alt
en aquell moment.
En aquest estat d’eufòria, em vaig dirigir sol a
veure un col·lega que tatuava d’estranquis a la seva casa. Volia donar-li una
gran sorpresa a l’Esther. La veritat és que el vaig trobar més fumat que jo, la
qual cosa no era fàcil.
-En
aquest estat em tatuaràs? Si vols torno un dia que no vagis tan col·locat...
-Doncs
llavors ja no tornes... Ha ha ha!
-Això
és veritat! Ha ha ha! Ets un gran fill de puta!
-Tu
també! Et faig aquest tatuatge de merda o ens fotem un altre canuto?
-Fes
fes artista! Estic a les teves mans cabró. Fes-lo de puta mare, eh! Després ho
celebrem, ja saps com...
-Això
dóna-ho per descomptat! Ha ha ha!
Després d’una bona estona de patir les punxades
criminals d’aquell vell i rovellat artefacte tatuador del col·lega, segurament
curull de Tètanus, finalment va donar per acabada la feina.
-Et
voilà! Aquí ho tens: un meravellós tatuatge que ocupa tot el pit amb el nom de
la teva estimada escrit en una gran fulla de marihuana. Sens dubte una de les
millors obres que he fet. I això que vaig tan fumat que no sé ni on tinc la mà
dreta! Sóc el Miquel Ângel dels tatuadors...
-Deixa’m,
deixa’m veure-ho... No! Collons Lluís! Què és això? T’has tornat boig o què?
-Per
què ho dius?
-Doncs
perquè has posat “Maria Lluïsa”. El nom de la meva ex. Tros de subnormal!
-Vaja
ho sento! Si portàveu vint anys junts! No sabia que havies canviat de rotllet...
Potser encara us podeu reconciliar. Ha ha ha! Serà més fàcil que arreglar el
tatuatge... Ha ha ha!
Ⓒ Josep Maria Palaus Planes (2022)
Comentarios
Publicar un comentario