39. L'EXTRATERRESTRE

  

Va aterrar al mig del meu camp sembrat d'enciams. Realment em vaig empipar força perquè estaven pràcticament llestos per ser collits. La destrossa va ser gran, però l'assegurança que tenia contractada només cobria danys per causes climatològiques, no pas perquè un extraterrestre despistat aparqués la seva nau sobre les meves verdures. Potser ho havia de tenir en compte per a noves pòlisses.

Ja sé que no són maneres de rebre algú que ve de tant lluny per visitar-nos, però quan va sortir de la nau em vaig presentar davant d'ell amb l'escopeta de caça. Llàstima d'arma que havia heretat del meu pare ja que me la va fulminar amb una simple mirada amb aquells ullassos que semblaven culs de got de cubata.

 

-Ep, capsigrany de les estrelles, què no tenies un lloc millor per aparcar aquesta "embaluerna"?

-Vostè perdoni, amic de la Terra, però després de 25 anys llum de viatge justejava de combustible i m'ha semblat un lloc segur per aturar la nau...

-Collons, què bé que parles català per venir de tant lluny?

-No t'ha d'estranyar tant, amic pagès, ja que en el meu planeta el català és la llengua oficial, fins i tot per a la justícia!

-Oh, que avançats esteu!

-I tant! I rebem el senyal de TV3. M'encanta mirar DALLAS... "Sue Ellen, ets un pendó..." Ha ha ha! No me'n perdo cap episodi...

-Caram, ja es veu que amb això dels anys llum esteu tot just encara als anys vuitanta. Qui hi pogués tornar! Per cert, què fas per aquí, a part de destrossar-me els enciams, amic extraterrestre?

-M'ha enviat la Confederació per cercar un planeta on traslladar-nos a viure ara que tenim el nostre fins el capdamunt de merda. Ja no sabem ni on tirar la brossa nova. La merda se'ns menja... I algú em va dir que aquest vostre té vida intel·ligent, grans mars plens de vida i el barça que arrasa,  a part del nostre català que està imposant-se amb força...

-Qui t'ha dit totes aquestes bajanades està molt confús, amic extraterrestre. No sé què t'han explicat, però crec que t'has equivocat de planeta. No sé què està pitjor si el planeta, el barça o el català... Ha ha ha! Aviat només el parlaran quatre vells decrèpits com jo...  No t'hauran fet l'engany del rap, sobretot amb això de la vida intel·ligent...Aquí vida intel·ligent?  Quines idees! Ha ha ha! Igual et volien perdre de vista una estona... Ha ha ha!

-Vols dir, amic terrestre? Potser tens raó. No tindràs una mica de gasoil del tractor per deixar-me... Em sentiran quan arribi a casa d'aquí a quinze segles...

 

De bon samarità és ajudar el viatger amb problemes i finalment li vaig donar uns quants litres de gasoil, que avui en dia és com regalar or,  tot i que li vaig demanar alguna cosa a canvi, es clar.  L'home de les estrelles s'ho va pensar una estona i finalment es va treure una artefacte d'una mena de butxaca gran que portava davant. Era un despertador digital que marcava les cinc del  matí, va començar a sonar amb força i finalment em vaig despertar molt i molt confús.



 Josep Maria Palaus Planes (2022)


JMP a AMAZON

Comentarios