En el
quarantè aniversari de naixement de la meva dona volia fer-li un regal
original, si més no, comparat amb l’habitual present en forma de joies cares,
viatges i fins un descapotable que havien aparegut en celebracions notables de
la família amb ella de feliç homenatjada. Finalment em vaig decidir per
regalar-li un retrat pintat per un artista de renom internacional. Coneixia
molt bé la Luci, la meva esposa, i sabia que quan veiés la seva preciosa cara
pintada en un quadre amb la signatura d’aquest pintor a sota al·lucinaria i
m’ho agrairia eternament.
Vaig
tenir la sort, per dir-ho així, que un bon amic meu coneixia bé el gran pintor
Pere Verd. A través d’ell em vaig posar en contacte amb l’artista i vam quedar
que li faria arribar vint fotos de la meva dona en un e-mail. Ell em va demanar
que també li n’enviés algunes on sortíssim els dos, sobretot si estàvem en
situacions romàntiques dignes de ser immortalitzades, i així ho vaig fer, tot i
que amb les preses d’un home sempre ocupat en guanyar milions ho vaig fer sense
fixar-me massa en el material que li enviava.
La Luci sempre sortia preciosa a totes les fotos.
Un mes
després, el pintor em va trucar per comunicar-me que el quadre ja estava llest
i em convidava a anar-lo a veure si volia opinar sobre l’obra abans que la
veiés la dona. La veritat és que, un cop més, la meva situació sempre
estressant en el món dels negocis no em va ajudar a decidir-me a fer-ho i
finalment vaig declinar l’oferiment del Pere Verd tot justificant-t’ho amb un “així ho veiem els dos al mateix temps, serà
més emocionant” que va tancar aquesta possibilitat que mai havia d’haver
rebutjat.
En una
pensada “genial” digna de mi vaig creure que, en el dia assenyalat, seria més
emocionant si ens traslladàvem els dos a l’estudi del pintor i ell mateix ens
descobria l’obra. Dit i fet, a les deu del matí del 5 de Maig del 2018, jornada
de l’aniversari de la Luci, vam arribar a la casa de l'insigne Pere Verd i aquest,
molt sol·lícit, ens va rebre entre grans mostres d’alegria. La meva dona deia no
entendre res, però se li veia que estava prop d’emocionar-se perquè clarament
intuïa que alguna de grossa li n’havia preparat. Ja em coneixia!
-Mira
estimada Luci, per a una dona tan especial com tu no se m’ha acudit millor
regal que el que ara ens mostrarà el gran artista Pere Verd.
-És el Pere Verd? Oh! En sóc una gran
admiradora. Ja saps que tenim la seva Verge de Lugano al menjador de casa. No
m’ho puc creure!
-Doncs creu-t’ho! Ha ha ha!
-Senyor Verd, procedeixi si us plau.
I en
aquell precís moment, el desastre!
-Però, Sergi, quina broma de mal gust és
aquesta?
-Collons! Això no m’ho esperava Luci...
Què representa això, Pere?
El Pere, lluny de contestar, se’ns va quedar
mirant totalment paralitzat. De seguit, la Luci va començar a plorar de forma
desesperada alhora que m’esbotzava, merescudament, un malaguanyat bodegó sobre
el cap. L’artista, absolutament desconcertat pel que s’estava vivint en el seu
sempre tranquil estudi, finalment va deixar anar una pregunta que
llastimosament es responia sola.
-Ara que m’hi fixo, la del quadre que et
petoneja apassionadament no és la teva dona, no?
Ⓒ Josep Maria Palaus Planes (2022)
Comentarios
Publicar un comentario