Feia temps que no em trobava fina. Estava clar
que alguna cosa dins meu no acabava de rutllar bé i em provocava molèsties i un
malestar que mai abans havia tingut. Finalment em vaig armar de valor i vaig
anar a visitar un metge de capçalera. Aquest, al seu torn, em va derivar cap a
un especialista en el sistema digestiu. Després d’un munt de proves va arribar
l’hora de la veritat.
-Bé,
l’anàlisi de les proves ens ha portat una gran sorpresa. Està clar que dins seu
està creixent un cos estrany a gran velocitat que li està causant grans
transtorns.
Em vaig quedar perplexa davant d’aquella afirmació
absolutament devastadora. Ara començava a tenir tot sentit.
-Un
cos que s’haurà de treure, si no surt sol...
-Què
vol dir? Pot marxar sol? És greu doctor? Parli’m clar. Estic preparada per a
qualsevol cosa. És un tumor dolent?
-Bé,
no sé si serà dolent, però no sembla un tumor, fora que ara els tumors tinguin
cames i braços... Felicitats!
Comentarios
Publicar un comentario