 |
| LLUM |
La situació al nostre matrimoni havia
arribat al límit. Personalment ho havia provat tot, però semblava abocat al seu
final d’una manera irremissible. Després de dotze anys de convivència, la
passió s’havia anat substituint per una monotonia anorreadora que va acabar
esdevenint pràcticament asfixiant. Potser sí que el fet de no haver tingut
fills havia pogut influir en que el desgast del nostre matrimoni s’hagués produït
més ràpidament del que és habitual, tot i que Llum, per nosaltres, també era
com una filla. Sí, una filla gosseta, que estimàvem amb bogeria. Això era ben
cert! La vàrem comprar poc temps després d’una experiència terrible com va ser un
embaràs ectòpic. Un embaràs fora de la placenta que em va causar molts
problemes de salut fins a veure perillar la meva vida.
Un cop havíem decidit de fer el pas cap a un
divorci, dolorós com tots, però de comú acord i sense traumes innecessaris, el
maldecap es deia, curiosament, Llum. I és que els dos la volíem amb nosaltres. No
va ser fàcil posar-nos d’acord, però finalment vàrem decidir de tornar-nos en
la seva “custòdia”. La tindríem una setmana cada un. Aquest acord, però, es va
torçar poc temps després que Llum iniciés aquest pelegrinatge per les cases
respectives. La gosseta es va emmalaltir de forma greu. Amb prou feines menjava
i es passava el dia molt neguitosa i amb gran dificultat fins per dormir. El
diagnòstic del veterinari va ser contundent: “aquesta gossa està trista. Si
segueix molt de temps així, morirà de pena”. Quan li vàrem explicar la situació
de gran trasbals que vivia des del moment de la separació, l’home no va tenir
cap dubte i va assegurar que “troba a faltar clarament la família en què ha
viscut”. Davant d’aquesta afirmació tan categòrica, què podíem fer? El meu
exmarit em va proposar de tornar a viure junts una temporada per veure si la
gossa recuperava la il·lusió i l’alegria de viure. No em va semblar malament
com a acte d’amor cap a aquell ésser estimat que estava patint un daltabaix
emocional per la nostra culpa. El resultat va ser espectacular. Pocs dies
després d’haver recuperat la seva família, a Llum li va arribar la salut al
mateix ràpid ritme que li retornava la felicitat passada. Aquest fet ens va
omplir de tanta joia que vàrem decidir de donar una altra oportunitat al nostre
matrimoni. Vàrem lluitar amb fortuna per no caure de nou en l’avorriment i la
desídia fatal del passat. Hi vàrem posar molt de la nostra part, però l’èxit que
vàrem tenir en la difícil empresa no s’hauria pas produït sense la lliçó d’amor
a la família que ens va donar la nostra dolça gosseta Llum.
JMPP 16-11-2012 --[► ENTRADA MICROLITERATURA JMPP
Comentarios
Publicar un comentario