Amic meu de lluna plena
Amic meu de lluna plena,
que il·lumines el camí,
deixa enrere la carena,
que jo encara soc aquí.
Si la lluna et parlés,
quantes coses et diria,
i el meu amor et portaria,
encara que jo no volgués.
Ja ho veus, l’oblit no arriba,
quan l’amor has conegut,
impossible allunyar-te,
de qui tant has volgut.
Amic meu de lluna plena,
que el temps no t’ha esborrat,
torna a baixar la carena,
vigila …………… no facis tard
Neus Pablo
Comentarios
Publicar un comentario