Ho vàrem perdre tot menys la vida. En aquell moment de desesperació, no vaig ser capaç d’entendre que totes les coses materials són nimietats quan es confronten a l’única cosa realment nostra: la pròpia existència. I és que, quan, de la nit al dia, et trobes al carrer, sense un sostre perquè aquest s’ha cremat, juntament amb totes les teves pertinences, amb tots els teus records de molts anys, sents que el món se t’ensorra sota els teus peus irremissiblement. De res serveix quan algú et recorda que podies haver corregut la mateixa desgraciada sort que les teves pertinences. Costa d’assimilar que has de tornar a començar de zero. Les forces justegen perquè ja no ets jove i la il·lusió per la vida fa temps que es va malmetre a base de desenganys, pèrdues, malhumors i les xacres pròpies de l’edat. Dins del deliri provocat per tant dolor acumulat, fins potser acabes pensant que si t’haguessis cremat allà dins hauria estat la millor sort.
Passat el temps ho veus tot d’una altra manera. Fins i tot ets capaç de veure coses positives dins d’una circumstància tan trasbalsadora. Reflexionant sobre tot el que ha comportat pots arribar a extreure lliçons de vida quan ja creies que havies arribat a una edat en què això de viure ja ho tenies per la mà i no hi havia pràcticament marge per a la sorpresa. Ets capaç, per exemple, de veure la grandesa d’un ésser no humà, però capaç d’entregar la seva vida per salvar-te. Veus, amb gran sorpresa, com una gosseta és capaç d’enfrontar-se a les flames que estan arreu del pis per arribar a la teva habitació i, després de saltar sobre el llit, fer tot el possible per despertar-te. Tasca gens fàcil perquè estàs en una situació de seminconsciència a causa del fum inhalat. Finalment, però, el treball i l’esforç incansable d’una ànima entregada a l’amistat és capaç d’aconseguir coses inversemblants.
Sí, fou la Daisy, la meva gosseta, la que ens va salvar de morir cremats dins la nostra habitació. A mitja nit, un curtcircuit al menjador va iniciar un ferotge foc que en qüestió de minuts ho va arrasar tot. Ella, però, vencent immenses dificultats va lluitar amb entrega absoluta per fer-nos adonar de la situació dramàtica a la que estàvem abocats. Mai li podrem agrair prou la seva bondat i entrega infinites.
Comentarios
Publicar un comentario